L?obra de Jean Giono (Manosque, 1895 ? 1970) és d?una riquesa de matisos que va molt més enllà de la novel·la rural. Sota el seu compromís antibel·licista (difícil d?acceptar a la França d?entreguerres) que el va dur a la presó i a ser un autor prohibit; sota la seva tria estilística, que més que llegir ens sembla escoltar les seves novel·les; sota tot això, hi ha, sobretot, la reflexió sobre el que ha de redimir l?home contemporani dels seus crims i del caos: una natura gens bucòlica i les seves lleis.
